dijous, 6 d’abril de 2017

PLANTER

El planter és tipus de sembra que es basa en posar la llavor dins un recipient amb substrat enlloc de sembrar-la directament a la terra/hort i, quan la planta adquireix un cert desenvolupament, aquesta es trasplanta a l´hort.

La setmana passada varem fer planter de: carbassa, carbassó, cogombre, tomàquets xerri, pebrots verds i pebrots vermells.

Materials: llavors, safata de planter i substrat (terra).

Com es sembra en safates?

_Omplim els alvèols amb substrat fins que faltin uns 2 cm per arribar a dalt. Amb les mans premsem una mica (molt poc) el substrat perquè quedi lleugerament compacte.

_Posem 2 o 3 llavors a cada alvèol, les cobrim amb substrat fins omplir tot l´alvèol i ho premsem una mica amb les mans. La terra no pot estar molt compacte perquè dificultaria que la planta i les arrels poguessin créixer bé.

_Reguem i deixem la safata en un lloc arrecerat del fred i que li toqui el sol. Les llavors per germinar necessiten humitat, una temperatura adequada i que els hi toqui el sol.

Manteniment: regar perquè la terra quedi lleugerament humida i procurar que li toqui el sol.

Perquè posem 2 o 3 llavors enlloc de 1?

Cada llavor és una planta però no totes les llavors tenen la mateixa qualitat i acaben germinant. Seria molta casualitat que cap de les llavors posades germinés i en el cas que germinessin totes 3, se´n traurien 2 (el que tècnicament es coneix com a aclarir) per tal d´evitar que la competència entre plantes per els nutrients del substrat i l´espai, en dificulti el seu desenvolupament.

Profunditat de la llavor:

Entre 1 i 2 cm aproximadament, suficient perquè un cop la llavor germinada la planta pugui sortir fàcilment a la superfície i les arrels tinguin l´espai suficient perquè es pugui desenvolupar sense dificultats. Per altre banda, si les plantem molt cap a la superfície, la llavor es podria assecar i no germinar.

I ARA, A ESPERAR!!!! 








Per Miguel Urroz i Mohamed Osidi

BACALLÀ QUE SOM QUARESMA!!!!

El bacallà (salat o assecat) va arribar a Catalunya al segle XVII quan les relacions comercials entre Catalunya i el nord d'Europa es varen intensificar.
Per motius cultural i religiosos, tradicionalment els catòlics no poden menjar carn durant els dies que dura la Quaresma, per aquest motiu el bacallà va guanyar pes durant aquest període com a substitut de la carn. Va ser un èxit, per una banda era permès per els catòlics, tenia un baix cost i a més es un dels pocs peixos que permet la seva conservació salant-lo o assecant-lo i per tant podia arribar en bones condicions des del mar del Nord a les cases.

Penseu que en aquella època la conservació en fresc no existia, les tècniques de conservació en fresc no apareixen fins el segle XX, ni els mitjans de transport eren el que son ara, penseu que els peix si no es pot posar en fresc en poques hores fora del mar ja es fa dolent. En aquelles èpoques només podien menjar peix la gent  que vivia prop de la costa, la gent que vivia cap a l'interior el peix no hi arribava en bones condicions.


La Quaresma:Després dels dies de gresca i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma. La Quaresma dura un període de dies ( 7 setmanes) i comença el mateix dia que acaben les fetes de carnestoltes, el Dimecres de Cendre i finalitza el Diumenge de Pasqua (Dia de Rams).

Segons mana la tradició cristiana, durant aquest període s'havia de fer una preparació física i espiritual per encara l'arribada de la Setmana Santa. Començava aleshores un període en que els cristians havien de fer penitencia practicant el dejuni i l'abstinència, no podien menjar carn.

Aquests 40 dies / 7 setmanes de prohibicions, estan representades pel personatges de la Vella Quaresma, una dona vella, arrugada i malcarada, que du un mocador el cap i té 7 cames que representa les 7 setmanes; en una mà i du cistell amb verdures i en l'altre 1 o 2 bacallans. La seva missió era assegurar-se que els mes petits no mengessin carn, per això port el bacallà, per donar-lo a la mainada.

Anàlisi nutricional del bacallà: És peix blanc. Té un 18% de proteïnes d'alta qualitat, és un bon aliment, no té res a e envejar-li en la rep, el llenguado,... Porta molt vitamina B. Té poc greix i pocs carbohidrats, això el fa lleuger i digestiu. Un inconvenient?, que inclús fres és dels peixos que té més sodi, per tant alerta aquelles persones que tenen hipertensió i problemes cardiovasculars.

A niell gastronòmic: És un peix molt versàtil, que admet receptes, una de les més típiques durant la Quaresma és la bacallà amb panses.



















 
Per Arnau Presas i Santi Costamagna.

dimarts, 4 d’abril de 2017

CREMA DE SANT JOSEP:


A la nostra cultura la majoria de festes i tradicions, compten amb una gastronomia pròpia que les identifica i que està relacionada amb els productes que en aquell moment me abunden a la natura, com és el cas de la Crema de Sant Josep, altrament coneguda com a Crema Catalana. Aquesta crema porta com a ingredients principals ous i llet, dos ingredients molt abundats a la estan en plena producció, que comença pels vols de Sant Josep, aquesta època és el moment en que les gallines estan en plena producció d'ous i les vaques donen més llet.



INGREDIENTS:

_8 rovells d'ou.

_1 litre de llet.

_Una branca de canyella.

_Una branca de vainilla.

_La pell d'una llimona (sense la part interior blanca de la llimona).

_250 gr de sucre morè.

_35 gr de midó (Maizena, que és un espesseïdor).



PROCEDIMENT:

  • En un cassó hi posem 3/4 part de llet, els 250 gr de sucre morè, la vainilla, la branca de canyella i la pell de llimona i ho escalfem a foc lent mentre anem remenant.
  • En un bol i posem la resta de la llet, la Maizena i els 8 rovells d'ou i ho barregem bé amb la batedora.
  • Pugem el foc i quan arranqui el bull abaixem el foc, incorporem la barreja que hem batut i comencem a remenar sempre amb el mateix sentit fins que vagi agafant consistència. La traiem del foc i la passem en cassoletes. 
  • Opcional: escampem sucre per damunt i el cremem.


Recepta de la prestigiosa cuinera Carme Ruscalleda, premiada amb 7 estrelles Michelin (3 per el restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, 2 per el restaurant barcelonès Moments i 2 més per el seu al Japó).  


Una recepta molt senzilla, ràpida i boníssima!!!!

Per David Alcaraz