dijous, 6 d’abril de 2017

PLANTER

El planter és tipus de sembra que es basa en posar la llavor dins un recipient amb substrat enlloc de sembrar-la directament a la terra/hort i, quan la planta adquireix un cert desenvolupament, aquesta es trasplanta a l´hort.

La setmana passada varem fer planter de: carbassa, carbassó, cogombre, tomàquets xerri, pebrots verds i pebrots vermells.

Materials: llavors, safata de planter i substrat (terra).

Com es sembra en safates?

_Omplim els alvèols amb substrat fins que faltin uns 2 cm per arribar a dalt. Amb les mans premsem una mica (molt poc) el substrat perquè quedi lleugerament compacte.

_Posem 2 o 3 llavors a cada alvèol, les cobrim amb substrat fins omplir tot l´alvèol i ho premsem una mica amb les mans. La terra no pot estar molt compacte perquè dificultaria que la planta i les arrels poguessin créixer bé.

_Reguem i deixem la safata en un lloc arrecerat del fred i que li toqui el sol. Les llavors per germinar necessiten humitat, una temperatura adequada i que els hi toqui el sol.

Manteniment: regar perquè la terra quedi lleugerament humida i procurar que li toqui el sol.

Perquè posem 2 o 3 llavors enlloc de 1?

Cada llavor és una planta però no totes les llavors tenen la mateixa qualitat i acaben germinant. Seria molta casualitat que cap de les llavors posades germinés i en el cas que germinessin totes 3, se´n traurien 2 (el que tècnicament es coneix com a aclarir) per tal d´evitar que la competència entre plantes per els nutrients del substrat i l´espai, en dificulti el seu desenvolupament.

Profunditat de la llavor:

Entre 1 i 2 cm aproximadament, suficient perquè un cop la llavor germinada la planta pugui sortir fàcilment a la superfície i les arrels tinguin l´espai suficient perquè es pugui desenvolupar sense dificultats. Per altre banda, si les plantem molt cap a la superfície, la llavor es podria assecar i no germinar.

I ARA, A ESPERAR!!!! 








Per Miguel Urroz i Mohamed Osidi

BACALLÀ QUE SOM QUARESMA!!!!

El bacallà (salat o assecat) va arribar a Catalunya al segle XVII quan les relacions comercials entre Catalunya i el nord d'Europa es varen intensificar.
Per motius cultural i religiosos, tradicionalment els catòlics no poden menjar carn durant els dies que dura la Quaresma, per aquest motiu el bacallà va guanyar pes durant aquest període com a substitut de la carn. Va ser un èxit, per una banda era permès per els catòlics, tenia un baix cost i a més es un dels pocs peixos que permet la seva conservació salant-lo o assecant-lo i per tant podia arribar en bones condicions des del mar del Nord a les cases.

Penseu que en aquella època la conservació en fresc no existia, les tècniques de conservació en fresc no apareixen fins el segle XX, ni els mitjans de transport eren el que son ara, penseu que els peix si no es pot posar en fresc en poques hores fora del mar ja es fa dolent. En aquelles èpoques només podien menjar peix la gent  que vivia prop de la costa, la gent que vivia cap a l'interior el peix no hi arribava en bones condicions.


La Quaresma:Després dels dies de gresca i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma. La Quaresma dura un període de dies ( 7 setmanes) i comença el mateix dia que acaben les fetes de carnestoltes, el Dimecres de Cendre i finalitza el Diumenge de Pasqua (Dia de Rams).

Segons mana la tradició cristiana, durant aquest període s'havia de fer una preparació física i espiritual per encara l'arribada de la Setmana Santa. Començava aleshores un període en que els cristians havien de fer penitencia practicant el dejuni i l'abstinència, no podien menjar carn.

Aquests 40 dies / 7 setmanes de prohibicions, estan representades pel personatges de la Vella Quaresma, una dona vella, arrugada i malcarada, que du un mocador el cap i té 7 cames que representa les 7 setmanes; en una mà i du cistell amb verdures i en l'altre 1 o 2 bacallans. La seva missió era assegurar-se que els mes petits no mengessin carn, per això port el bacallà, per donar-lo a la mainada.

Anàlisi nutricional del bacallà: És peix blanc. Té un 18% de proteïnes d'alta qualitat, és un bon aliment, no té res a e envejar-li en la rep, el llenguado,... Porta molt vitamina B. Té poc greix i pocs carbohidrats, això el fa lleuger i digestiu. Un inconvenient?, que inclús fres és dels peixos que té més sodi, per tant alerta aquelles persones que tenen hipertensió i problemes cardiovasculars.

A niell gastronòmic: És un peix molt versàtil, que admet receptes, una de les més típiques durant la Quaresma és la bacallà amb panses.



















 
Per Arnau Presas i Santi Costamagna.

dimarts, 4 d’abril de 2017

CREMA DE SANT JOSEP:


A la nostra cultura la majoria de festes i tradicions, compten amb una gastronomia pròpia que les identifica i que està relacionada amb els productes que en aquell moment me abunden a la natura, com és el cas de la Crema de Sant Josep, altrament coneguda com a Crema Catalana. Aquesta crema porta com a ingredients principals ous i llet, dos ingredients molt abundats a la estan en plena producció, que comença pels vols de Sant Josep, aquesta època és el moment en que les gallines estan en plena producció d'ous i les vaques donen més llet.



INGREDIENTS:

_8 rovells d'ou.

_1 litre de llet.

_Una branca de canyella.

_Una branca de vainilla.

_La pell d'una llimona (sense la part interior blanca de la llimona).

_250 gr de sucre morè.

_35 gr de midó (Maizena, que és un espesseïdor).



PROCEDIMENT:

  • En un cassó hi posem 3/4 part de llet, els 250 gr de sucre morè, la vainilla, la branca de canyella i la pell de llimona i ho escalfem a foc lent mentre anem remenant.
  • En un bol i posem la resta de la llet, la Maizena i els 8 rovells d'ou i ho barregem bé amb la batedora.
  • Pugem el foc i quan arranqui el bull abaixem el foc, incorporem la barreja que hem batut i comencem a remenar sempre amb el mateix sentit fins que vagi agafant consistència. La traiem del foc i la passem en cassoletes. 
  • Opcional: escampem sucre per damunt i el cremem.


Recepta de la prestigiosa cuinera Carme Ruscalleda, premiada amb 7 estrelles Michelin (3 per el restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, 2 per el restaurant barcelonès Moments i 2 més per el seu al Japó).  


Una recepta molt senzilla, ràpida i boníssima!!!!

Per David Alcaraz

divendres, 31 de març de 2017

VA D'OUS

El consumidor cada cop és més exigent, busca més qualitat, tant en el sistema de producció com en les característiques del producte. Actualment, hi ha més sensibilitat respecte al tracte des animals, destinats del consum o la producció del productes per al consum, i les condicions en què aquests viuen. Arran d'això a França ha sortit una llei que prohibeix els ous amb el numero 3, evitant d'aquesta manera que les gallines visquin en unes condicions molt precàries.

Pel que fa la qualitat organolèptica i nutricional, dels ous procedents de gallines criades a l'aire lliure respecte a les criades en gàbies, hi ha opinions de tota mena, hi ha qui diu que les diferències son insignificants i hi ha qui diu el contrari:

  • Diversos estudis defensen que les qualitats nutricionals dels ous de gallines criades a l'aire lliure i ecològics són superiors als de gàbia i terra.
  • Productors d'ous coincideixen en destacar 2 aspectes positius del sistema de cria ecològics , per una banda manté un respecte pels animals i per l'altre son produccions de circuit curt -des que es pon l'ou fins que arriba al consumidor han passat pocs dies- i els ous són més frescos. 
  • L'especialista en dietètica Montse Alivés:
_Els beneficis nutricionals ¨depenen sobretot del que hagin menjat i del terreny on surten a picotejar

_ Els ous de gallines criades a l'aire lliure també són més rics en proteïnes i aminoàcids i menys en greixos que els que provenen de gallines criades en gàbia.
  • El departament d'Agricultura dels EUA sosté que els ous de les gallines criades lliurament són més nutritius, amb menys colesterol i greixos saturats (els que no convenen), i tenen el doble d'àcids grassos omega-3, el triple de vitamina E i set vegades més de nivells de beta-carotens.
  • Maria del Mar Fdez., directora del Instituto de Estudios del Huevo, afirma que les diferències organolèptiques i nutricionals entre un ou de gallina criada en gàbia o a terra son insignificants.

Qui té raó? Fem servir el sentit comú.


FORMA DE CRIA:
0: Ou ecològic
1: Ou de pagès
2: Ou de gallina criada a terra.
3: Ou de gallina criada en gàbia

Per Sergi Castilla i Haji Jaiteh









dijous, 30 de març de 2017

ELS ESPÀRRECS A L'ABRIL PER MI, AL MAIG PER TU I AL JUNY PER NINGÚ!!


Propietats nutricionals: El 92% del seu pes és aigua. Font de vitamines: Vitamina C, E i provitamina A (betacarotè), B9 (àcid fòlic) i B3 (niacina). Minerals: potassi i sofre. Vitamines i minerals importants i necessàries per el bon funcionament del nostre cos.

Tipus: Blancs (creixen sota terra), silvestres (els podem recollir a la primavera als boscos mediterranis) i els verds(els de cultiu)

Curiositats:

_Juli Cèsar (emperador Romà) n'era un gran devorador. Varen ser els romans que els varen introduir a Espanya.

_A l'època del Renaixement es pensava que era un potent afrodisíac, per la qual cosa se'n va prohibir el consum en els convents.

_Espàrrecs i l'olor del pipi: Moltes persones quan mengen espàrrecs el pipi hi fa una olor diferent, sembla que el responsable n'és l'àcid asparragúsic, que conté un àtom de sofre, volàtils (com el dimetil sulfur, el metil-sulfonil-metà, el metilsulfòxid i altres) que s'eliminen per l'orina i que son els responsables d'aquesta olor tant característica. Una curiositat per descobrir: perquè hi ha gent que no els hi canvia la olor?

Per Moha Kambayo i Paco Rodriguez

divendres, 3 de març de 2017

ÈPOCA DE CALÇOTADES!!! UNA TRADICIÓ MOLT SALUDABLE

CALÇOTS: ceba blanca. Característiques nutricionals similars a la ceba. És lleuger, nutritiu i sa. Té efectes diürètics, hipotensors, antioxidants i també anticancerígens. Adient per a tothom i ideal per les persones amb malalties cardiovasculars, obesitat i estrenyiment.



SALSA ROMESCO: Energètica i molt saludable. Te vitamines ,greixos saludables i molts antioxidants.

INGREDIENTS PER LA SALSA ROMESCO: 
_Tomàquets madurs escalivats
_1 pebrot escalivat
_1 nyora
_1 cabeça d'alls
_ametlles i avellanes torrades,
 _Pa torrat, 
_Vinagre, oli i sal.




BONÍSSIM!!!










Alumnes:  Miguel Urroz, Haji Jaitejh

ANTIBIÒTICS: BON ÚS SI / ABÚS NO

El descobriment i desenvolupament dels antibiòtics constitueixen un dels principals avenços en la Medicina al llarg de la seva història, han permès el control i eradicació de malalties infeccioses mortal. 

Actualment el seu mal ús/abús està generant problemes greus: moltes bactèries s'estan tornant resistents als antibiòtics perden efectivitat.

_Investigadors de l'Institut de Salut Global (ISGlobal), han confirmat que el número de bactèries resistents als antibiòtics estan creixent de forma alarmant en les últimes dècades degut en gran part al seu abús/mal ús.

_Espanya està entre els 3 primers països europeus en consum d'antibiòtics. Prop de 2500 persones moren cada any a Espanya a causa d'infeccions causades per bactèries multiresistents als antibiòtics.





Alumne: Mohamed Kambayo

dijous, 12 de gener de 2017

4rt CROS DE MAÇANET DE LA SELVA

NOMÉS QUEDEN 4 DIES!!!!!
ANIMEU-VOS
AQUEST 2017 CONTINUEM FENT SALUT!!!!!
Per inscripcions dirigiu-vos a: https://www.selva.cat/esports/activitats.php?nom_activitat=Circuit-Gironi-Cros-201617&id_act=666&nom_jornada=4t-Cros-Macanet-Selva&id_jornada=270